• Imprimeix

Una eina clau per a garantir el dret a un habitatge a les persones en risc d'exclusió social

27/02/2017 11:02
Noticia 5

La Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, ja està en vigor. D'aquesta manera es posen en marxa i ja són d'aplicació les mesures que preveu el text, que permetran a les administracions disposar de més instruments per ajudar les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic d’habitatges i evitar els desnonaments. La llei va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 23 de desembre, i és fruit de la proposta elaborada pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana i de l’Ajuntament de Barcelona.
 
Aquesta llei dóna resposta a la suspensió per part del Tribunal Constitucional dels articles referents a l’habitatge de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La nova llei prioritza la mediació entre els bancs i les famílies amb sobreendeutament a causa de l'habitatge; preveu mecanismes per reduir els pisos buits; estableix mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió; i preveu expropiar temporalment l’ús de pisos a bancs i grans propietaris per disposar d'habitatge públic per fer front a les necessitats de pisos socials i per evitar desnonaments. A més, la llei permet avançar en la gestió de l’ocupació d’habitatges públics; recull el compromís del Govern de presentar en un màxim de 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya, i permetrà aplicar l’impost de pisos buits sobre el triple de municipis i dedicar-ne la recaptació a polítiques d’habitatge.
 
Precisament, una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, i es passa de 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió residencial, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris, ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions. Amb aquest increment, es preveu una recaptació de fins a 20 milions d’euros.
 
Noves mesures, més protecció per a famílies vulnerables
 
Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos a la llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres i grans propietaris, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària o el gran propietari, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.
 
La nova llei també incorpora l’obligació de reallotjament per part d'entitats financeres i grans propietaris de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Es fixa un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, els bancs i grans propietaris ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.
 
Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text estipula la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobreendeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). Les famílies amb problemes de sobreendeutament per l'habitatge ja poden fer la sol·licitud de la mediació que es gestionarà a través d'aquestes comissions, que es constituiran un cop ha entrat en vigor la llei.

 

Un compromís de Govern i de país

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha assegurat que “Catalunya avui torna a disposar d’una eina clau per a garantir el dret a un habitatge digne”. Borràs ha fet aquestes declaracions al Parlament de Catalunya, que ha aprovat per unanimitat la Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social. "La Llei de l’Habitatge ja és una realitat i permetrà superar els tres elements clau que quedaven suspesos, que són la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l'ús de pisos en cas de necessitat d’habitatge en municipis de demanda acreditada”, ha apuntat Borràs.

Borràs ha destacat que “allò que en la cimera que va organitzar el president Puigdemont ens vam comprometre com a Govern i com a país, que era superar la suspensió de la Llei 24/2015, avui ho hem fet de forma molt positiva i per unanimitat”. La consellera ha remarcat el consens que ha generat el text proposat pel Govern, aprovat per unanimitat a la majoria del seus punts: “Hi ha hagut molt bona voluntat i feina molt positiva per part de tots”.

Meritxell Borràs ha explicat que la nova llei prioritza la mediació entre els bancs i les famílies, preveu mecanismes per reduir els pisos buits, estableix mesures per re-allotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i preveu expropiar temporalment l’ús de pisos a grans tenidors per disposar d'habitatge públic per fer front a les necessitats de pisos socials i per evitar desnonaments. A més, la consellera ha apuntat també que la llei permet avançar en la gestió de l’ocupació d’habitatges públics i permetrà aplicar l’impost de pisos buits sobre el triple de municipis i  dedicar-ne la recaptació a polítiques d’habitatge.

La titular de Governació ressaltat que amb el nou text, “Catalunya passarà de 72 a 234 municipis de demanda acreditada”, cosa que permetrà “dotar de més eines als ajuntaments i també recaptar fins a 20M€ amb l’impost de pisos buits aplicable en aquests municipis, que es dedicaran a donar resposta a aquesta necessitat d’habitatge de país”. “Disposarem de més diners per a polítiques d’habitatge i els ajuntament podran utilitzar la via del tanteig i retracte per disposar d’un parc d’habitatge més ampli”, ha afegit.

Respecte de la qüestió del lloguer, la consellera ha refermat també el compromís del Govern de presentar en un màxim de 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya que tracti des de la durada dels contractes o la morositat fins al preu dels lloguers. Aquesta normativa es basarà en els criteris que surtin del grup de treball sobre el lloguer impulsat pel Govern, que presentarà les conclusions el proper mes de gener.

Borràs ha recordat que el mes de setembre ja es va crear el grup de treball per aquesta matèria i que “cal fer les coses bé”, donat que “una llei no s’improvisa d’avui per demà i hi ha uns límits jurídics i competencials en el context polític actual que cal tenir en compte".